Companys i companyes d’Horta-Guinardó per la Independència,
Ja hem dit en força ocasions que estem vivint moments històrics. Això és així, malgrat que no ens n’adonem perquè les nostres preocupacions del dia a dia no ens deixen ser-ne plenament conscients. Ara bé, malgrat que és segur que la Història parlarà de nosaltres (del moviment independentista català i del tour de force que estem protagonitzant amb el nostre antagonista, el vell i caduc Estat Espanyol), personalment no tinc clar si ho farà perquè la societat catalana haurà aconseguit la seva plena emancipació o bé perquè haurem protagonitzat un dels ridículs més espantosos de la Història Humana.
M’explico. La qüestió clau és el referèndum que convocarà el govern català. Ho podrà fer, si l’Estat Espanyol no li deixa les llistes del cens electoral? Ho podrà fer, si l’Estat Espanyol li ho prohibeix? En aquest cas, fins i tot s’especula que els nostres conciutadans unionistes no voldrien participar en la seva organització, ni la Generalitat els podria obligar. Sense cens i sense poder fer obligatori participar a qualsevol ciutadà català en la seva organització, es podria encara muntar un referèndum amb el suport de ciutadans voluntaris i amb les llistes del padró, amb la qual cosa s’obre la possibilitat que hi puguin participar immigrants i gent de menys de 18 anys. En aquestes condicions, el referèndum encara tindria validesa davant la comunitat internacional? No ho tinc clar. Però l’Estat Espanyol no la reconeixeria –no ho farà en cap cas, mai-, i faria servir aquests arguments per minimitzar la seva validesa davant la comunitat internacional.
Estem sota el jou castellà, no sota el jou anglès, i per tant això és el que hi ha. És factible que l’actual Generalitat elabori el seu propi cens electoral? No ho sé, però segur que seria il·legal perquè és una competència de l’Estat Espanyol. D’altra banda, penso que a la població catalana li convé saber que el referèndum és seriós, que tindrà conseqüències jurídiques i polítiques; altrament, ens passarà igual que com a les consultes per la independència, en les quals la participació va ser baixa perquè tant els partidaris del SÍ com els del NO esperen que el resultat de la consulta o referèndum sigui vinculant, que serveixi.
Total, que davant d’aquest panorama ja hi ha veus que diuen que no hi haurà referèndum o consulta, que cal intentar-ho fins al final volent negociar amb l’Estat Espanyol per legitimar-nos al màxim davant la comunitat internacional, però que estaríem abocats a convocar noves eleccions al Parlament Català. Aquestes serien de caràcter plebiscitari (vol dir que pivoten sobre una única qüestió), en les quals els partits favorables a la independència de Catalunya es comprometrien a declarar unilateralment la independència de Catalunya en la primera sessió un cop format el nou Parlament. Només caldrien, aleshores, 135/2 diputats que votessin a favor de la independència. I tot aquest procés –eleccions i declaració unilateral d’independència-, assegurat per observadors internacionals.
Quin paper farien partits com Unió Democràtica de Catalunya o Iniciativa per Catalunya en aquest procés? Misteri, no està clar. I les CUP? Tampoc. Ara per ara, sembla que només Convergència i Esquerra apostarien sense fissures per la declaració unilateral d’independència -toquem fusta-. En paral·lel, no perdem de vista la feina que fan –pagada també amb els nostres impostos- la Secretaria General del Centro Nacional de Inteligencia, la Sra. Beatriz Méndez de Vigo i el seu cap, el Sr. Félix Sanz Roldán: ja tenim rumors que han destinat centenars d’espies a entorpir la tasca del govern català i dels independentistes que treballem al carrer per convèncer els nostres conciutadans de la necessitat que la societat catalana tingui el seu estat propi, independent, democràtic, català, social i de dret. Ja estan recollint els primers resultats.
Doncs bé, aquest és el panorama ara per ara. No em digueu que no és emocionant! El resultat futur de tot plegat és incert, la Història ja ens ho explicarà. O caixa o faixa.
Francesc Quintana
Coordinador d’HGxI
Ens hem adonat de la feina que ens queda?
Opino que la propaganda espanyola ja fa anys que actua i, tot i així, el procés sobiranista no ha tingut aturador. Opino que els avenços més importants els veurem a partir d'ara mateix, que és quan el Govern durà a terme les polítiques més adequades per anar construint el nou estat català. Si hem arribat tan lluny gràcies al voluntarisme, ¿com no podrem arribar fins al final ara que tenim un govern i un Parlament al capdavant del procés? Sense abaixar la guàrdia ni un moment, tinguem confiança.
Molt ben expressat Francesc!!! ara jo trobo a faltar una mica més d'implicació de les persones públiques…..com esportistes, etc….No entenc com encara no s'ha posicionat, renunciant a vestir-se de "la roja", per exemple, tant en futbol, com handbol com hoquei, que crec que són la majoria i així donar un bon cop d'efecte al proces, perquè suposo que des de l'assemblea.cat se'ls haurà demanat, no ???