Deixo pels entesos marcar les diferències entre catalanista i independentista, però sí que m’agradaria comprendre per què a la manifestació “Alternativa del 1er de Maig” sols hi participen una dotzena d’estelades a tot estirar i menys encara de quadribarrades.
“Per què a la manifestació
“Alternativa del 1r de Maig”
sols hi participen
una dotzena d’estelades?”
Volent captar l’ambient m’apropo a la mani que passa prop de casa. Entre el jovent amb arracades, tatuatges i aspecte punki també hi ha gent corrent i madura. Sempre he pensat que l’edat no ho condiciona tot, però la comoditat i la indolència sí que anul·len l’esperit actiu.
Ja fa temps que estic observant que als diguem-ne “joves alternatius” (molts són quasi quarantons) no els motiva actuar per l’estat propi català. Aquests nois i noies són de l’edat d’alguns dels nostres fills, o sigui que no han viscut la repressió franquista, ja que els pares ens vàrem encarregar que la seva escolarització i l’entorn fos l’escaient per a ells.
Com que la qüestió em corsaca, em dirigeixo a una estelada singular. El triangle es quasi negre i l’estel te més de cinc puntes. El xicot que la du em diu que és la bandera anarquista-catalanista i que és normal que no hi hagi més banderes catalanes, estelades o no.
“Ara hi ha la tendència
a creure que no es pot ser
d’esquerres i estar a favor
de la Independència”
Sovint les dones fem brometa dient que els homes no poden fer dues coses a l’hora. Treballar per la independència de CAT és incompatible amb treballar per millorar les condicions socials de la població? Entenc que els ciutadans no poden actuar en tots els fronts a l’hora, però el govern sí que té mà d’obra suficient per fer-ho. Que el President de la Generalitat s’hagi pronunciat a favor de l’Estat Propi no el fa automàticament enemic dels avenços socials. Ara hi ha la tendència a creure que no es pot ser d’esquerres i estar a favor de la Independència. De la mateixa manera que els amics dels moviments alternatius, siguin anarquistes, “Assemblea 15M”, sindicats minoritaris…, tenen com a objectiu principal la lluita social, també poden mostrar-se partidaris de l’Estat propi, encara que no dediquin el seu temps a aquesta qüestió.
Veig al món complicat i la seva comprensió holística difícil i, considerant la tendència actual de passar de puntetes sobre moltes qüestions, cercant explicacions fàcils i solucions encara més simples, podem agafar la incompatibilitat com a excusa per no reconèixer que som incapaços d’arribar a tot.
Pel jovent ple d’energia i esperit crític, estripar-ho tot i començar de nou, amb un estat propi, sembla que els hauria d’engrescar, oi? Afortunadament ahir a la Fira d’Abril vaig conèixer tres xicots que s’han incorporat recentment a la nostra AT, poder ells ajudaran a expandir el nostre objectiu.
Pilar Trenchs (HGxI)