Els voluntaris de l’ANC d’Horta-Guinardó ens vam ocupar dels trams 51, 52, 53, 54 i 55. Si es necessitaven 7 voluntaris per cada tram (o illa de cases), en vam acabar essent més del doble!
Amb el nostre coordinador, el Francesc Martí, ho vam preparar tot molt bé i ens mentalitzàvem per a una jornada intensa. Però tot va anar com oli en un llum. Per què? Doncs perquè la multitud que atapeïa el carrer es va comportar amb una disciplina, educació i esperit col·laborador admirables.
Jo no vaig tenir temps per gaudir els moments (els voluntaris no ens vam poder incorporar al mosaic), prou feina teníem, pendents que tot es desenvolupés a la perfecció. Del carrer estant i sense cap informació (sense cobertura, sense megafonia…) no teníem cap certesa que tot allò sortís bé.
Només passades les sis de la tarda, amb la gentada disolent-se i el cansament a les espatlles, ens va arribar la xifra, 1.800.000 persones, segons la Guàrdia Urbana; i una foto: la senyera humana perfectament arrenglerada al llarg d’onze quilòmetres! Ho havíem aconseguit! Abraçades, emoció… i poques paraules.
Amb tot, hi va haver un d’aquells instants que em quedarà gravat a la memòria per sempre: amb la meva filla petita a coll, corejava amb totes les meves forces els crits eixordadors de la multitud, in-inde-independència, tot mirant els seus ulls innocents i embadalits. Cada sil·laba ressonava dins meu com un jurament:
Georgina,
CREIXERÀS EN UN PAÍS PRÒSPER
CREIXERÀS EN UN PAÍS NET
CREIXERÀS EN UN PAÍS SOLIDARI…
Ha arribat l’hora. El nostre poder s’ha de demostrar a les urnes. Tots units per un País Nou.
I un prec. Ajudeu-nos. Feu-vos voluntaris.
Salvi Pardàs i Sunyer
(ANC Horta-Guinardó)
Llegiu tots els articles de la sèrie “Les nostres impressions de la V”
