Tots sabíem que a mesura que s’anés apropant la data del 27 de Setembre anirien sovintejant els atacs i els obstacles a la realització d’aquestes eleccions tan importants per al futur del nostre país. L'”establishment” no es pot permetre el fet d’acceptar una acció tan revolucionaria com és avançar cap a la independència de Catalunya sabent que utilitzarien tots els mitjans al seu abast per tal de frenar i anul·lar el procés.
Allò que a mi m’ha sorprès ha estat la utilització d’algunes esquerres, tant les tradicionals com les noves, per a portar a terme una oposició aferrissada al procés independentista i uns atacs personals tan barroers com els que han portat a terme darrerament.
També m’ha sorprès la coincidència d’aquestes esquerres amb el que ha estat fent i manifestant el Partit Popular fins ara. El PP ha seguit una estratègia que ha consistit a minimitzar les diferents manifestacions, sempre de caràcter democràtic, que ha portat a terme una gran majoria de la societat catalana i de responsabilitzar només un partit, CDC, i un líder, Mas, de tot el que ha estat passant al país fins ara. Les coincidències d’algunes manifestacions d’alguns nous líders són ben visibles, només cal donar una ullada als mitjans de comunicació.
Suposo que no arribarem a saber mai quins han estat els camins subterranis que s’han seguit per tal d’arribar a la situació actual però ben segur que, si es conegués tot, tindríem l’argument per a una novel·la tan intrigant com les d’en John le Carré.
Teresa Calveras
HGxI
