“En l’hivern de la consciència que vivim,
correspon cada vegada més als sabers humanístics i a la recerca
científica lliure de qualsevol utilitarisme, a tots aquests luxes
considerats inútils, la tasca d’alimentar l’esperança, de transformar la
seva inutilitat en un utilíssim instrument d’oposició contra la
barbàrie del present.”
correspon cada vegada més als sabers humanístics i a la recerca
científica lliure de qualsevol utilitarisme, a tots aquests luxes
considerats inútils, la tasca d’alimentar l’esperança, de transformar la
seva inutilitat en un utilíssim instrument d’oposició contra la
barbàrie del present.”
Apartir d’aquesta cita de Nuccio Ordine (La utilitat de l’inútil), Jaume Cabré, Enric Casasses, encapçalant una llarga llista, fan un manifest per a alertar-nos de la situació a la qual s’està arribant a partir del “darrer cop de gràcia rebut amb l’aplicació de la LOMCE” (per
entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la
literatura corre el risc de desaparèixer).
entendre’ns: tal com està plantejat el nou batxillerat humanístic, la
literatura corre el risc de desaparèixer).
