Hi ha hagut divorci; després de trenta-set anys, hi ha hagut divorci. I això que era un matrimoni que semblava que s’entengués prou bé; tenien el seu estira-i-arronsa, com tothom, però en la base de política liberal estaven d’acord.
La crisi, que fa temps que cueja, ha estat perquè una de les parts ha posat per davant el concepte de país a les tendències polítiques de dreta i esquerra.
‘Ara, hi ha un punt
que és innegociable,
el punt número 1′
Sempre que es fa un pacte -m’horroritzen els que diuen que no pactaran amb tal o qual partit, perquè el pacte entra dins del joc democràtic- hi ha cessions per les dues parts, i cada una defensa els seus objectius en funció de les seves prioritats; ara, hi ha un punt que és innegociable, el punt número 1, el punt sine qua non per poder començar a parlar; aquest punt per a CDC és el procés independentista, i està més a prop d’ERC o fins i tot de la CUP, que tenen tendències polítiques totalment oposades, però comparteixen el primer punt.
Compte amb els partits d’esquerres que s’autodefineixen com a independentistes, però posen com a primer punt del seu programa fer fora Convergència del Govern. Crec que s’estan equivocant d’enemic. Ves no errin el tret, que sempre hem pagat molt cars els errors amb l’Estat Espanyol.
Gemma Cerezo Pumariega
HGxI
