Segons el diccionari, el talp és un mamífer insectívor de la família dels tàlpids, de cos robust, gaire bé sense coll, ulls petits, pèl fosc i molt fi, les potes de davant fortes i aptes per a gratar la terra, que habita en galeries subterrànies llargues que ell mateix construeix i on viu.
La figura o imatge del talp és aplicable al procés sobiranista que viu Catalunya, el qual té alguns talps interiors que hi treballen en contra creant dubtes perquè la gent se’n desentengui. Són aquells polítics que parlen molt però no diuen res, que diuen i no fan o que treballen per sota com els talps. Són aquells que demanen “feu-nos confiança que jo ja ho disposaré tot”.
Malament!
Per exemple, no ha fet cap bé al procés el que ha fet fins ara Duran i Lleida on la hipocresia política ha dividit Unió. També penso que no ha fet cap bé al procés el que ha fet Àngel Ros a Lleida pactant amb C’s per a la cadira i el poder. Tampoc ha fet cap bé al procés les manipulacions i les dialèctiques socials que fan Joan Herrera i Maria Dolors Camats d’unes esquerres que menystenen el fet nacional. Com també penso que no ha fet cap bé al procés el que diu o fa Teresa Forcades, una persona culta i formada que no sap encara el terreny que trepitja sortida de monja.
Dic tot això sense perjudici del respecte que em mereixen les seves posicions, però cal ser-hi crítics d’unes actituds polítiques que atenen més aviat el seu statu quo que el bé comú de Catalunya. Volen canviar-ho tot perquè tot segueixi igual. El mateix passa amb el PSC parlant de federalisme quan han tingut més de trenta anys per practicar-lo quan han governat amb majoria absoluta. Davant la proximitat del 27-S ara surten els talps a la llum del dia
Leonci Petit Torner
HGxI
