En un article a l’Avui el Sr. Jordi Font Cardona explicava que no havent aconseguit els partits independentistes més del 50% dels vots, ara Junts pel Sí i la Cup haurien de passar a defensar el pacte amb l’estat per aconseguir uns beneficis per a Catalunya, beneficis que més endavant enumerava.
Deixant de banda consideracions sobre la possibilitat d’arribar a acords seriosos amb l’Estat espanyol, vull fer notar l’estafa democràtica que això representaria. El Sr. Font cau en el mateix vici que s’ha anat repetint durant aquesta transició espanyola: acceptar que els partits un cop tenen els vots poden fer el que els dóna la gana. Per això 30 anys després la nostra democràcia és pobra i esquifida. Junts pel Sí i la Cup no han aconseguit majoria de vots, d’acord, però han d’aplicar el millor que puguin els seus respectius programes electorals. En això hi ha l’essència democràtica, en cas contrari estarien traint el pacte que s’estableix a l’urna entre elector i elegit. I si no es pot aplicar el programa, cal tornar a fer eleccions sense gens de por. Curiosament són els partits menys democràtics els que es queixen sovint que hi ha massa eleccions.
Dijous, una jove, Sonia, escrivia una carta queixant-se que no sap a qui votar, i explica que la seva desafecció política és deguda al fet que constata que el seu vot no garanteix que després es faci allò que es promet. Aquí rau l’origen de la mala qualitat democràtica espanyola: els votants no veuen relació entre el seu vot i l’acció política posterior. Potser va sent hora que corregim aquest dèficit democràtic tant important.
Junts pel Si i la Cup, si aconsegueixen formar govern, han d’aplicar el seu programa i començar a caminar cap a la formació d’un estat propi. Els hem votat per això i no per aplicar el programa dels partits perdedors.
Alfons Carreras
HGxI
