Estructures d’estat
El govern haurà de desplegar les estructures d’estat pendents o culminar els processos engegats pel govern de Mas. Entre aquestes estructures hi ha les següents:
Banc públic de desenvolupament al servei de l’economia productiva. La idea és reconvertir l’Institut Català de Finances en un banc públic de desenvolupament, per ampliar la seva capacitat operativa amb garanties per a abordar nous objectius de país i territorials en projectes estratègics en matèria industrial, tecnològica i d’infrastructures, orientat espacialment al teixit industrial de pimes i clústers.
El Banc Central i els organismes reguladors dels mercats i la competència. El govern crearà, mitjançant una llei, el Banc de Catalunya, amb les funcions de banc central, que actuarà com una part integral del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).
La creació del nou sistema de justícia. Per començar, el nou govern hauria d’impulsar el Consell de Justícia de Catalunya i elaborar una proposta de transició de la jurisdicció constitucional i de la fiscalia a Catalunya. També haurà d’assumir tots els mitjans de l’administració de Justícia a Catalunya i haurà de crear el registre civil, el de la propietat, el mercantil, el d’actes d’última voluntat i el de penats i rebels.
Reforç de la competència en seguretat. Carles Puigdemont va posar l’èmfasi en la necessitat de ‘desenvolupar totes les estructures de seguretat interna i internacional pròpies d’un país’. I es referí especialment al ‘terrorisme internacional’.
Acció exterior i negociació. Un dels aspectes fonamentals del nou govern serà la internacionalització del procés cap a la república catalana, i també l’activació dels mecanismes de negociació, tant amb l’estat espanyol com amb les institucions europees.
Acció exterior i negociació. Un dels aspectes fonamentals del nou govern serà la internacionalització del procés cap a la república catalana, i també l’activació dels mecanismes de negociació, tant amb l’estat espanyol com amb les institucions europees.
L’acció exterior de la Catalunya estat. La principal mesura per a potenciar l’acció exterior del govern català en aquest procés de transició és la creació de la conselleria d’Afers Estrangers, que dirigirà Raül Romeva. Romeva deia ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que el principal objectiu del departament seria explicar a fora el procés jurídic que seguiria Catalunya per desconnectar-se d’Espanya.
Voluntat de permanència a la UE i reconeixement internacional. El compromís del nou govern implicarà la preparació de mesures concretes en política exterior per al moment de la desconnexió amb l’ordenament jurídic espanyol, com ara la sol·licitud d’adhesió a les Nacions Unides i els procediments per a integrar-se en les principals organitzacions internacionals de les quals és actualment membre a través de l’estat espanyol, ‘prioritzant el Consell d’Europa, entre altres’, com diu el programa de Junts pel Sí.
La negociació espanyola i europea. Puigdemont va dir diumenge: ‘Aquest govern haurà d’iniciar, per tant, l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, com també l’agenda europea i internacional per al reconeixement del mandat en favor de la constitució del nou estat que neixi de la futura constitució, que ha de ser referendada per la ciutadania.’
La negociació espanyola i europea. Puigdemont va dir diumenge: ‘Aquest govern haurà d’iniciar, per tant, l’agenda de negociació amb l’estat espanyol, com també l’agenda europea i internacional per al reconeixement del mandat en favor de la constitució del nou estat que neixi de la futura constitució, que ha de ser referendada per la ciutadania.’
L’aplicació del pla de xoc social. Una de les tasques principals que haurà d’acomplir el nou govern és l’aplicació del pla de xoc social acordat entre Junts pel Sí i la CUP durant la negociació d’aquests últims mesos.
