És cert que estem vivint un dels moments històrics més importants de Catalunya des de la transició democràtica espanyola i que el procés català és avui per avui, sense cap mena de dubte, un dels fet més rellevants de la política actual.
Hem de ser positius i continuar esperonant l’entesa entre els grups i les persones que avui dirigeixen el procés. Això si, sense obviar ni amagar, les febleses i les dificultats d’aquest procés, que també hi són, tal i com sempre ha fet el col·lectiu Joan Crexell.
Tenim per endavant setze mesos del full de ruta que necessitaran del suport intel·lectual, polític, social i de mobilització per tirar endavant . I és que no podem deixar de posar de manifest que en les últimes setmanes cada mobilització que han promogut els partits i les organitzacions sobiranistes no han comptat amb la participació desitjada. Hi ha algú que es pregunti el perquè? Què s’està fent malament?
El president Puigdemont i el seu govern estan fent la seva feina, Òmnium i la ANC creiem que també. Llavors, qui o què falla?
Estem entenent prou bé el que vol la majoria social del país, que no és altra cosa que una revolució social, democràtica i nacional i que per aconseguir tot això és necessària una gran unitat d’acció.
S’està fent la pedagogia necessària? Què és primer, els partits polítics o el procés? Hi ha moltes preguntes encara sense resposta…i una d’elles és per què s’han reduït en més d’un 80% l’organització de xerrades, conferències, taules rodones, debats sobre el procés ? Per què aquesta manca organitzativa que desmotiva i desorienta?
També hi ha un altre element que hauríem de tenir en compte: continuem sense construir un imaginari nacional col·lectiu de futur i d’altra banda, siguem sincers, no comptem tampoc amb un relleu suficient, generacional o no, dels quadres dels partits que han deixat les seves responsabilitats en el si de les formacions per incorporar-se a les tasques de govern.
Ens caldrà , doncs, reiniciar, remprendre i reorganitzar l’ofensiva intel·lectual, mediàtica i de mobilització de la majoria social sobiranista i ens caldrà, també, saber trobar noves formes per estendre encara més la taca d’oli que en el seu moment va aconseguir, com mai abans, la mobilització de la societat civil catalana.
Reflexionem-hi tots plegats! I sacsegem les maneres de fer actuals que, ja ha quedat clar, només estan aconseguint desmobilitzar-nos.
Col·lectiu Joan Crexell