Alguns polítics espanyols, com la Delegada del govern a Madrid, el Sr. Català, ministre de justícia i el mateix Sr. Margallo, manifesten obertament que se senten amenaçats per una bandera. Ens mostren, sense vergonya i sense adonar-se’n, la seva feblesa. Veuen trontollar l’statu quo que els dóna seguretat. Menteixen compulsivament perquè no tenen cap argument raonat per justificar la prohibició d’un símbol. Ells l’engrandeixen, com que no poden congelar les voluntats individuals volen fer desaparèixer el símbol que les aplega en una voluntat col·lectiva.
Els fa por la llibertat. Els fa por la democràcia.
Davant d’aquesta estúpida prohibició i un cop passada la primera reacció d’estupefacció intento posar-me al seu lloc i de sobte el meu primer sentiment de ràbia es converteix en pena. Amb quina pobresa d’esperit viuen aquestes persones que se senten amenaçades per una simple bandera? Quina estretor de mires, quina manca de principis i quina tristor viure encotillats per doctrines restrictives i antiquades.
Finalment; els hem de perdonar perquè no saben el que es fan?
Alfons Carreras
HGxI
