El proper 26-J es repetiran les eleccions espanyoles per tal de sortir de l’atzucac on es troba el Congrés dels Diputats a causa, en part, dels 17 escons independentistes de Convergència i ERC.
Com a les anteriors eleccions, no tinc cap intenció de seguir la campanya, em fa molta mandra. Promeses als catalans, reconèixer la ‘singularitat’, canvis a la Santa Constitució, finançament a mida, garanties d’acabar les infraestructures pendents des de fa dècades… ‘Parole, parole, parole’, com cantaven Mina i Alberto Lupo l’any 1972.
Darrerament, però, hi ha un nou al·licient, veure quines cares ens trobarem a les paperetes, doncs la moda d’introduir-hi fotografies dels candidats acabarà convertint les votacions en un diumenge qualsevol bescanviant cromos al Mercat de Sant Antoni.
Seriosament, si jo fos votant potencial d’un d’aquests partits amb ‘rostre’ em sentiria insultat i perdria les ganes d’entregar-los la meva confiança. Malgrat tot, els catalans que volem ser lliures hem de tornar a donar suport als nostres polítics una vegada més per que no tornin a guanyar aquells i aquelles que menteixen amb el referèndum; no hi ha marge d’error: la CUP no s’hi presenta.
Pensem que per assolir la llibertat haurem de fer sacrificis molt més grans que sortir a passejar un diumenge al matí i dipositar la nostra papereta en una urna.
Joan Xuriach
HGxI
