Tremolen les estructures de la seu (ara al Poble Nou) de la franquícia del PSOE a Catalunya. Excitació i nervis a les migrades bases pel canvi anunciat. Núria Parlon (la nova-vella Carme Chacón) vol recuperar el protagonisme polític, vol tornar a l’esplendor perdut, quan manaven a tota la plaça de Sant Jaume.
Però és clar, els socialistes catalanistes ja fa temps que han marxat; millor dit: és el partit qui els ha abandonat i tornar als temps del PSC ho veig, ara per ara, impossible. Si hi afegim que l’alcaldessa de Santa Coloma allarga la mà a l’actual secretari (l’inefable Miquel Iceta) per portar a terme aquesta ‘revolució’ amb una direcció bicèfala al capdavant (quan es comença a copiar vol dir que s’acosta la fi), d’on volen treure els vots?
El senyor Iceta porta tota la vida en política, des dels 17 anys al PSP i des de la majoria d’edat al PSC; ha viscut sempre d’ella i en una Catalunya independent els seus estratagemes dilatoris – siguin pactistes, federalistes, confederalistes o d’encaix (en altres paraules, negar el dret a l’autodeterminació de Catalunya)-no tindrien raó de ser. Per aquest motiu estic segur que s’agafarà a un clau roent; una direcció bicèfala o policèfala mal que el partit corri el risc d’acollir més dirigents que afiliats. Mantenir la ‘poltrona’ és l’únic objectiu, encara que sigui per pocs mesos.
Joan Xuriach
HGxI
