Fa uns quants dies la vicepresidenta del govern espanyol feia unes declaracions en les quals deia que a Catalunya es patia molt en l’àmbit familiar per culpa del procés independentista. Crec que textualment deia: “Cuánto dolor está causando en el seno de muchas familias catalanas“, fent ús d’una demagògia espectacular.
I pregunto: És que no veu el que està passant al món? És que no veu el que vol dir sofriment? És que no veu les imatges de tanta gent que pateix de veritat? Guerres, refugiats, desnonats…
És que no es va causar dolor a centenars de famílies espanyoles quan van haver de traslladar-se dels seus pobles d’origen després de la guerra civil, no només a Catalunya sinó també a França, Alemanya, Països Baixos i un llarg etc. per motiu de l’«alzamiento nacional»?. Uns per poder menjar i uns altres per motius polítics?
És que no pateixen els joves que marxen ara, ja que aquí no troben feina ni futur? I les seves famílies segurament que trigaran molt temps a tornar-los a veure.
I els desnonats?
…
Total, les famílies d’origen espanyol que viuen a Catalunya tindran els mateixos quilòmetres fins a la seva terra que tenien fins ara i per tant tot continuarà igual per a ells. Els mateixos problemes i sofriments que tenen ara, problemes i sofriments que no són culpa dels catalans.
Elvira Castell Juan
