Segons el Sr. Linde, governador del Banc d’Espanya, el futur del sistema estatal de pensions és insostenible. Però, i a Catalunya?
Doncs si observem les dades oficials en matèria d’atur, cotitzacions i salaris es constata que en una Catalunya independent, no només no perillarien les pensions, sinó que fins i tot es podrien garantir amb increment del cost de la vida.
Tot i tenir un estat en contra, la taxa d’activitat de Catalunya és superior a la d’Espanya; els sous són superiors a la mitjana espanyola i, per tant, les cotitzacions són més altes; la ràtio de cotitzants per pensionista també és millor; la taxa d’atur és inferior (14% a Catalunya enfront d’un 19% d’Espanya) i amb un estat propi, a curt termini, baixaria fins al9%. Més cotitzacions, millors pensions.
Entre 1995 i 2011 Catalunya va generar un superàvit de 24.000 milions d’euros mentre Espanya, sense Catalunya, va patir un dèficit de 83.000 milions d’euros.
Si tenim en compte que el fons de reserva també es nodreix d’aportacions fetes amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat i que Catalunya participa en un percentatge superior al que representa la seva població, la nostra aportació al fons de la Seguretat Social és del 29% del total, quan som el 16% en població. Per tant, el nostre dèficit en pensions (quan l’hem tingut: menys anys i més baix que a Espanya) ens l’hem de pagar nosaltres directament amb les nostres aportacions en el passat o amb la recaptació fiscal anual o amb el deute que haurem de tornar en el futur,i que no ens ho regala ningú.
Desmentint el discurs de la por unionista, una Catalunya independent podria pagar les pensions millor que l’Estat espanyol, fins i tot en períodes de crisi.
Joan Xuriach”
HGxI
