Ja hi tornem amb el Tribunal Constitucional i ara sentenciant contra lleis que protegeixen el català, la llengua pròpia del país.
- Sentència contra la llei del cinema en un país on és gairebé impossible veure pel·lícules en altres llengües que no siguin el castellà.
- Sentència contra la immersió en català als nouvinguts en un país on si no l’aprenen a l’escola difícilment l’aprendran al carrer on el castellà és totalment hegemònic.
- Sentència contra l’exigència als comerços que puguin atendre els clients en català, com ja passa a l’administració.
- Sentència contra la llei d’acollida que prioritza l’aprenentatge del català als nouvinguts, adduint també que aquest punt de la llei condiciona l’aprenentatge de castellà.
En definitiva, el món al revés: marginar encara més la llengua que necessita protecció i potenciar encara més la llengua dominant. Emociona veure tanta sensibilitat envers la llengua i cultura pròpies d’un país.
És evident que quan Catalunya sigui un Estat independent, el català tindrà la protecció que es mereix. Mentrestant, sentències i escanyament cultural contra allò que som.
Salvi Pardàs Sunyer
HGxI
