Un estat que amenaça els seus ciutadans amb mesures repressores contra drets i llibertats i que apel·la, a mode d’espantall, a l’exèrcit per frenar un moviment pacífic i democràtic queda automàticament deslegitimat davant Europa i el món.
Arribats a aquest punt la independència deixa de ser una conveniència basada en raons polítiques, socials i econòmiques per convertir-se en una urgència: no podem estar ni un minut més sotmesos a aquest règim.
Quan marxem no només ens desempallegarem d’aquesta llosa insuportable, sinó que tindrem una oportunitat única de fer un país nou.
- Monarquia o república?
- Corrupció o posar unes bases fermes per impedir-la?
- Mantenir una classe política post-franquista o allunyar-la de les estructures de poder del nostre país?
- Polítics perennes i escarxofats a la poltrona o limitació de mandats?
- Espoli fiscal o superàvit?
- Justícia instrumentalitzada o separació de poders?
- Etc.
A totes les forces progressistes d’aquest país: no hem lluitat tant per deixar-nos-ho perdre en el moment decisiu. Aquesta és la nostra!
Salvi Pardàs Sunyer
HGxI
