Vint-i-sis d’agost: Manifestació contra els atemptats a Barcelona.
Segons la Guàrdia Urbana, mig milió de persones omplen el Passeig de Gràcia. Hi havia molta gent, però, des del principi (són moltes les manifestacions a què he anat, tant de minoritàries com de multitudinàries) vaig pensar que s’havia inflat la xifra en unes quantes desenes de milers, corria molt d’aire entre els manifestants.
Onze de setembre: Manifestació de la Diada.
Segons la Guàrdia Urbana, un milió de persones formen una creu amb tot el Passeig de Gràcia (des dels Jardinets fins a plaça de Catalunya) i una distància més o menys igual del carrer Aragó. El tram on jo hi era, Bailén amb Aragó, i els trams dels costats eren plens a vessar (no passava l’aire) i la gent desbordava pujant i baixant per Passeig de Sant Joan, Bailén, Girona, Bruc, Roger de Llúria…
Sembla evident que si a l’agost n’hi havia mig milió, el dilluns onze érem, pel cap baix, força més d’un milió.
Aquell matí la batllessa de Barcelona, acompanyada d’en Pablo Iglesias i Xavier Doménech (els de la revolució permanentment pendent), va participar en un míting a Can Zam (mig buit, mig ple) davant d’unes dues mil persones. A la tarda no va aparèixer; devia estar comptant els manifestants, un per un, amb la Guàrdia Urbana.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
—————————————–
Ajuda’ns a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
