Ahir, una vegada més, vaig sentir l’orgull de formar part d’aquesta gran família catalana.
Ahir, una vegada més, Catalunya va ser brutalment colpejada per l’estat espanyol.
Ahir, una vegada més, vaig sentir l’orgull de formar part d’aquesta gran família catalana.
Vaig viure la jornada fent de voluntària al col·legi Torrent de Can Carabassa. Durant la nit i la matinada anterior, centenars de persones van vetllar l’escola. Tothom esperant poder votar pacífica i democràticament.
A partir de quarts de 9, dins l’edifici, es van viure neguits per aconseguir la desitjada connexió i poder obrir ja les portes als ciutadans. L’assumpte estava complicat i, al carrer, la gent s’anava acumulant.
Al pati d’entrada, sota cobert, esperava assegut un avi vingut de Alemanya a qui vam tindre la deferència de donar aixopluc perquè començava a plovisquejar i les cames li flaquejaven. Inquiet esperava el gran moment. Em va comentar que havia vingut per poder votar. Perquè ell havia nascut aquí i això no s’ho podia perdre. A la tarda tornava a agafar l’avió doncs la seva muller, que li havia insistit que agafés una jaqueta que en aquells moments li anava molt bé, l’esperava a casa… Em va dir que el pròxim 1 de desembre complirà 88 anys. Vaig pensar que té mèrit vindre sol i de lluny, quan les forces fallen, per votar per la independència de Catalunya. Bé, això no m’ho va confessar, però no calia: els seus ulls impacients i emocionats expressaven l’amor que sentia per aquesta terra que el va veure nàixer.
La jornada va transcórrer amb els neguits propis. Sabíem que les forces repressores espanyoles estaven fent molt mal per arreu del territori català i temíem la seva arribada. Es van fer fotografies dels llistats i es van amagar urnes plenes per si això passava.
Un elector, un home jove, alt i fort, se’m va dirigir per preguntar si podia votar al nostre col·legi, doncs no ho havia pogut fer al que li corresponia. Els antiavalots, havien carregat a cops contra la gent; dient-m’ho li van saltar les llàgrimes; em va confessar el seu sentiment d’impotència i que havia passat por. Li vaig respondre que era molt benvingut; podia dipositar el seu vot a la mesa on volgués. Abans de sortir de l’escola se’m va apropar per fer-me dos petons i una abraçada. Estava emocionat; finalment havia pogut votar.
Al nostre col·legi van vindre persones d’arreu de Barcelona, fins i tot una parelleta jove de Vallirana que havia tingut dificultats per votar al seu col·legi. Ella no es trobava bé i hauria hagut de quedar-se al llit, però no va voler perdre l’oportunitat de contribuir amb el seu vot a la llibertat de la nostra terra.
Afortunadament, nosaltres vam tindre la gran sort de estalviar-nos el vandalisme del “gobierno español” i a les 8 de la nit, en punt, sense incidents, vam tancar portes per començar el recompte.
Un agraïment al nostre Govern de la Generalitat que està donant la cara i s’ho està jugant tot. També als nostres avis, valents, que entre aplaudiments i llàgrimes als ulls, entraven a dipositar el seu vot. A la munió de famílies, veïns i amics, incansables, que durant hores i hores van donar suport al pati de l’escola. A la visita dels mossos que, malgrat les pressions, amb complicitat van permetre el gran esdeveniment. Als bombers d’aquí i d’altres indrets que ens van protegir. Als serveis sanitaris que van tenir cura dels més de 800 ferits. Als voluntaris anònims que van donar un cop de mà. Per cert, entre nosaltres en vam tindre un de singular que, amb dots de director d’orquestra, veu de tenor i enfilat a una cadira durant les hores de major afluència, va anar organitzant l’entrada i sortida de l’electorat.
Gràcies també a la immensa cassola de xocolata desfeta que ens va arribar de “La Nau”. Heu de saber que estava boníssima i ens va endolcir la jornada. I a totes aquelles persones de bona voluntat per les seves mostres d’afecte.
…I gràcies!, mil gràcies a tots i totes per haver estat aquí i allà fent pinya, donant suport, i fent possible aquesta gesta multitudinària que ens durà a la independència de Catalunya.
Bon cop de falç!!!
Alícia Ribot Sabaté
HGxI
—————————————-
- Anima’t a compartir la teva experiència de l’1-Octubre i envia’ns un escrit per a publicar-la
- Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
