Hi ha dies que hom sap, quan els està vivint, que romandran en la memòria per sempre, ocupant un lloc preferent entre aquells records que veritablement marquen el nostre ideari vital. De ben segur que l’1 d’octubre de 2017 serà un d’aquests. Jo, com a voluntari per l’ANC d’un col·legi electoral, me’n portaré un grapat de moments inoblidables. Alguns d’ells amb una evident càrrega de nerviosisme però, afortunadament, la majoria seran records de goig i alegria.
Dissortadament, més de 800 ciutadans del nostre país recordaran, per la resta de les seves vides, la violència i crueltats arbitràries que els cossos paramilitars van emprar seguint les ordres feixistes del govern del PP (amb la complicitat de la resta de partits dinàstics espanyols: PSOE, C’s, Podemos i el silenci d’aquell ninot de cera que sofrim per Rei).
Tots hem tingut accés a les imatges esfereïdores, d’una cruesa extrema, d’un odi encegador, d’un furor salvatge. Imatges que, tot i que tristament les he vistes repetides massa vegades, tenen la maligna propietat de produir-me els mateixos sentiments i emocions que el primer cop.
Els ulls s’omplen de llàgrimes perquè allò que aquells monstres estan fent a persones pacífiques i alegres, m’ho estan fent també a mi, ens ho estan fent a tots. No hi ha cap proporcionalitat – si és que la violència pot tenir aquest atribut- en l’ús d’una força aplicada amb acarnissament contra la població civil. La negror sota la qual s’amaguen covardament és el reflex de la vilesa de les seves ànimes, i testimonia la foscor del pensament intolerant, heretat directament del règim franquista.
Aquesta agressió contra el poble català no l’oblidarem mai. No. Això no us ho perdonarem per temps que passi. El nostre poble no descansarà, no trobarà la pau fins que marxeu de la nostra terra i torneu a les vostres casernes. Allà d’on us varen acomiadar amb crits de “¡A por ellos!” i d’on, ben segur, sereu rebuts com herois després d’haver atonyinat, apallissat i vexat, amb total impunitat, centenars de catalans, culpables de creure en la democràcia i la llibertat.
David Calabuig
HGxI
——————————-
Llegeix també altres escrits sobre l’1-Oct:
- L’1-Oct, ja ens quedarà per sempre a la memòria, per Teresa Calveras
- Ahir vaig sentir, una vegada més, l’orgull de formar part d’aquesta gran família catalana, per Alícia Ribot Sabaté
Anima’t a compartir la teva experiència de l’1-Octubre i envia’ns un escrit per a publicar-lo
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
