A l’escola Pau Romeva de les Corts va haver-hi una càrrega brutal al voltant de la 1:30 de la tarda, amb una cua d’unes 1.500 persones a l’exterior per votar i amb el sistema informàtic que funcionava lentament a una sola de les 6 meses que hi havia. Van disparar boles de goma. Gent asseguda davant l’escola per evitar l’entrada de les forces. Van fer totes les destrosses i violències i vexacions sobre persones de totes les edats.
Abominable. Jo hi vaig ser des de les 4:30 de la matinada. Una cinquantena de persones van passar tota la nit a l’escola, entorn de “La festa dels pijames”. A les 7 i minuts del matí varen arribar les urnes amb un silenci còmplice del mig miler de persones que ja s’havien anat aplegant a l’exterior. Emoció continguda.
Havia dos apoderats més de l’ANC i jo vaig marxar vora la 1h per dinar i acompanyar la meva tia de 97 anys a votar. Això em va estalviar de viure de primera mà l’extrema violència que he narrat.
L’escola amb portes, finestres, vidres i taules trencades va haver de suspendre la votació, derivant els que arribaven per votar a dos col·legis pròxims. A la Maternitat i al carrer Martí i Julià, on vaig anar jo.
Amb tot, la guàrdia civil no van poder requisar cap urna. Les havien amagades. Van endur-se, emprenyats, una caixa de cartó amb joguines. Per a demostrar, suposo, que amb joguines alliçonem els infants.
Una dona d’uns 70 anys va patir un atac de cor. És el que em podia haver passat a mi, en cas que hagués estat present.
Lluís Mercader
HGxI
——————————————————
Llegeix també altres escrits dels nostres companys sobre els fets d’aquests dies:
- El primer d’octubre al Mare Nostrum, per Núria Costa i Woith
- Ídols amb peus de fang, per Maria Gemma Cerezo Pumariega
- Forjant l’ànima del nou país, per Octavi Dolcet Rodríguez
- Un dia agre-dolç, per Elvira Castell
- Records de fa més de 40 anys, per Josep Ibarz
- No us ho perdonarem mai. David Calabuig
- L’1-Oct, ja ens quedarà per sempre a la memòria, per Teresa Calveras
- Ahir vaig sentir, una vegada més, l’orgull de formar part d’aquesta gran família catalana, per Alícia Ribot Sabaté
Anima’t a compartir la teva experiència d’aquests dies i envia’ns un escrit per a publicar-lo
Ajuda a difondre aquest article fent ús de les icones que trobes aquí sota
Lluís, molt ben explicat. Quina actuació tan denigrant!
Bravo per tu i per la tieta. una abraçada. Laura