Carta al President Puigdemont

Aquest matí La CUP ha enviat una carta al president de la Generalitat, Carles
Puigdemont, on fa reflexions a l’entorn del requeriment del govern espanyol sobre la declaració d’independència.  Acaba dient: 

“Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de l’article 155 de la Constitució espanyola, i ens volen seguir amenaçant i emmordassant, que ho facin amb la República ja proclamada.”


Us la transcrivim tot seguit la carta que també podeu llegir al web de la CUP:


“Sr. Carles Puigdemont i Casamajó

Des de la CUP-CC us volem fer avinents algunes
reflexions a l’entorn del requeriment del govern espanyol sobre la
declaració d’independència i sobre la seva suspensió.


Dèiem en el Ple del passat dia 10 d’octubre que la CUP-CC no som un actor principal en la història del nostre país i, en canvi, sí que ho és la gent. La gent
amb majúscules, perquè nosaltres, quan parlem de gent, pensem i ens
referim als centenars de milers de persones que van defensar els seus
col·legis front la violència que va desplegar l’ocupació militar i policial. Als centenars de persones que van ser colpejades, ferides, humiliades i atemorides per la intervenció brutal de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. La gent és, també, la que va anar a votar perquè ho tenia previst; La que va votar SÍ i la que va votar NO; però també qui no ho va fer per por. La gent és la que malda per sobreviure en la quotidianitat de la precarietat i la pobresa.


Fa molt de temps que nosaltres parlem del país trencat que tenim, de la
necessitat de posar-hi tots els recursos existents, i dels que es
podrien obtenir redistribuint millor la riquesa per fer front a
l’emergència social. Per això la gent és la que va aturar el país el passat dia 3 en una Vaga General massiva sense precedents, una massa desbordant que va sortir als carrers a condemnar la regressió alarmant de drets i llibertats.


La gent és l’única estructura sòlida que té aquest país
a falta de suports explícits a nivell internacional, a falta d’un
poderós teixit productiu arrelat i amb consciència de país (malgrat
l’honrosa i creixent excepció de l’economia social i cooperativa), i a
falta, igualment, de riqueses naturals que ens podrien situar d’una
manera diferent en la geopolítica internacional. La nostra força és la gent i les seves necessitats, la gent i les seves esperances.


I no podem esperar suports explícits si no ens mantenim fermes en l’objectiu d’autodeterminar-nos.
Potser n’hi ha que ara se n’adonen de que la cessió de sectors
econòmics estratègics a mans privades (la tònica durant massa anys
per part dels que es deien sobiranistes i, fins i tot, d’esquerres) no
és la millor opció per qui es vol autogovernar. Potser ara sabem que
fa massa temps que hauríem hagut de treballar per una Banca Pública,
per un país recosit per la igualtat, i per un sector públic fort i
capaç de suportar les amenaces d’un Estat espanyol disposat, pel que
sembla, a tot. Quan parlem de superar el règim del 78 parlem de superar
els altres subrrègims del 78: també el règim bancari del 78 –La
Caixa, Banc Sabadell– el mateix que va bancaritzar les caixes (oi,
Fainé?) que els feien ombra.


Per aquestes raons, entre d’altres, era, i continua sent, tan necessària la proclamació de la República.
Perquè és el mandat dels més de dos milions de persones que, malgrat
l’ofensiva amenaçadora, judicial i repressiva de l’Estat, van dir SÍ a la independència.
Més de dos milions de persones que ja som República… I és també
necessària per demostrar a totes aquelles que no en son partidàries, o
que no s’hi posicionen, que la República obre les portes a majors consecucions de drets civils, polítics, econòmics i culturals.


La CUP-CC considerem que el passat dia 10 d’octubre vam perdre una oportunitat, però, sobretot, i a la vista de la posició immediata de l’Estat, no
entendrem que la resposta al requeriment del president Rajoy no se
situï en els termes del mandat popular que vostè va assumir el passat
dimarts: el del respecte a l’exercici del dret a l’autodeterminació
que es va expressar a les sofertes urnes del passat 1 d’Octubre. Només
a través de la proclamació de la república serem capaces de
respectar el que la majoria va expressar a les urnes. Només
proclamant la república serem capaces de situar-nos com un actor
disposat a tutelar els drets civils i polítics de la població encara
greument amenaçats. Només amb la república possibilitarem generar esperances inexistents al si de l’Estat espanyol de les autonomies, no només per a les catalanes del Principat, sinó per al conjunt dels Països Catalans
i la resta de pobles de l’Estat. Només així podrem fer que la
intervenció d’actors internacionals es faci a partir de que se’ns
reconegui com a subjecte polític.


Respondre d’una altra manera al requeriment del President Rajoy
suposaria avalar totes i cadascuna de les seves amenaces, el seu
menyspreu i la seva repressió, i suposaria tornar al redós de la
legalitat constitucional espanyola amb el qual la majoria social va
resoldre trencar. L’Estat, el seu poder judicial, el seu poder militar i
policial, però, sobretot, els partits polítics que, en els darrers
dies, s’han mostrat absolutament contraris a permetre el dret a
l’autodeterminació, sumen una majoria reforçada al Congrés Espanyol i
estan disposats a seguir negant-nos drets i ll:: lefibertats, emparats en una Constitució Espanyola deslegitimada i sabent que tenen els poders econòmics i la UE al seu costat.


Certament, nosaltres no tenim grans poders econòmics, ni la UE està
disposada a admetre que el dret a l’autodeterminació és un dret
fonamental dels pobles. Però no és menys cert que restar immòbils davant les seves amenaces, les seves negacions, i la seva autoritat, no ens permetrà d’existir com a poble,
no ens permetrà de governar-nos, i tampoc no ens permetrà d’avançar
en la consecució de més drets i llibertats. Sinó perdre’ls. En
definitiva, fer el que recomana el poder (també amb majúscules) no
permetrà que la gent sigui un actor principal en la història d’aquest
país.


Nosaltres creiem que la resposta al requeriment de l’Estat ha de ser clara: si la mediació internacional ens portés a haver de suportar el desplegament policial i militar,
a dur-nos a tribunals amb acusacions gravíssimes, que comportin altes
penes de presó i multes impagables; si la mediació tolerés que hi ha hagi més de 900 persones ferides per voler simplement votar
i, a canvi, tan sols demana a l’Estat que obri una ponència al
Congrés per valorar la reforma de la Constitució espanyola, sense cap
garantia que aquesta generi nous marcs de respecte pels drets civils i
polítics, també de les minories; si és així, si la mediació
internacional ha de servir per això, ja podem donar per tancada l’esperança en aquesta mediació internacional.


Si pretenen seguir aplicant, ara ja amb requisits formals acomplerts, les previsions de l’article 155 de la Constitució espanyola, i ens volen seguir amenaçant i emmordassant, que ho facin amb la República ja proclamada.
Per ventura, seguirem sense suports de mercats i estats, seguirem sense
grans riqueses naturals, i sense uns poders econòmics que ens donin
suport, però ho farem amb la gent i amb les seves esperances i amb tota la seva dignitat.


Per la república catalana, la república de la gent!