El dijous dia 2 de novembre ens va deixar l’estimat Leonci a l’edat de 87 anys. Un referent de la justícia social i del catalanisme, un lluitador.
Advocat, teòleg i escriptor, amb grans coneixements de filosofia i d’història. Els darrers anys, limitat físicament per la seva malaltia, pensava, ensenyava i escrivia des del seu despatxet del pis del Baix Guinardó, on vivia amb la Matilde Climent, la seva entranyable muller. Seguia estudiant Ramon Llull (n’era un expert) i debatent sobre filosofia quàntica des de la seva perspectiva cristiana. Regularment, escrivia cartes a El Punt Avui, on ens il·luminava envers la complexa situació del nostre país.
Quan era vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Roser a Barcelona, va ser un dels 130 clergues amb sotana que, l’11 de maig de 1966, es van manifestar pacíficament davant la comissaria de Via Laietana per protestar per les tortures a un estudiant comunista detingut dies abans. La concentració va acabar amb una càrrega brutal de la policia.
La darrera vegada que vaig parlar amb en Leonci va ser l’1 d’octubre, quan va venir a votar al mateix col·legi electoral on vaig exercir d’apoderat. Mentre reposava assegut en una cadira, vàrem xerrar una mica de tot plegat; estava fatigat però amb el cap ben clar, valent com sempre. Dies després encara ens vàrem intercanviar correus.
“Si no lluitem, si no sabem d’on venim, si no som lliures, si no pensem per nosaltres mateixos, no hi ha res a fer. La indiferència no és vida.”
T’enyorarem, Leonci.
Joan Xuriach Fusté
HGxI
Aquest escrit ha estat publicat al diari El Punt-Avui el dia 15.11.2017
Nota
També podeu llegir la nota publicada en aquest blog el dia 3.11.2017
En Leonci ens ha deixat
