Qui enganya qui? Cinc preguntes amb resposta

1. Un poc de sentit comú, primer: si tot era una farsa, com és que es va proclamar la independència?
 
Ja ho sé que la pregunta és gairebé de parvulari, però la manipulació ha
arribat fins a aquest extrem. Com pot ser una farsa fer allò que havien
promès que farien? Si es va proclamar la independència –com es va fer–,
aleshores on és l’engany? Que la victòria encara no és completa? I qui
diu que s’haja acabat, això, i que els independentistes hàgem perdut? És
senzill: ho diuen els qui deien que això no passaria. Ho diuen els qui
deien que els polítics catalans no s’atrevirien a fer el pas. Ho diuen
els qui deien que l’independentisme no guanyaria les eleccions. Ho diuen
els qui deien que no hi hauria referèndum. Ho diuen els qui van contra
la independència i fan servir qualsevol excusa per oposar-s’hi. I la
pregunta és quina credibilitat tenen precisament ells per a fer
acusacions de farsa i engany?


2. Un aclariment: què va passar a l’octubre?
 
L’expressió de Sergi Sabrià en el sentit que el govern no estava
‘preparat’ per a allò que va passar després de la proclamació de la
independència ha servit de gran argument per a desencadenar la campanya
que ara vivim. Les seues declaracions han estat tretes de context i
manipulades, igual que les declaracions del president Puigdemont a Le
Soir (desintoxicació) i les de Joan Tardà (desintoxicació) en el sentit que cal continuar augmentant la majoria independentista.

Repassem els fets:

• El colp d’estat del 20 de setembre, amb la
  detenció de càrrecs importants de Vice-presidència i Economia, va
  malmetre la preparació del referèndum. Semblava que no es podria fer
  però en deu dies es va muntar de nou. I el primer d’octubre vam votar
  però vam viure una repressió mai no vista i una agressió impròpia d’un
  règim democràtic. El govern va entendre aleshores dues coses. La
  primera, que havia de proclamar la República precisament per donar
  resposta a l’heroïcitat de la gent. La segona, que l’estat espanyol
  seria molt més violent que no es preveia.

• I aleshores va arribar l’aplicació d’això que en diuen el 155, que no
  ho és. La reacció a l’aplicació del 155 era a punt, preparada i
  documentada, però és que resulta que no van aplicar el 155. Van anar
  molt més enllà del que deixa fer el 155, van violar llur constitució
  completament i van aplicar coses que no únicament no eren previstes,
  sinó que havien estat descartades de manera explícita i prohibides pels ,
  mateixos constituents espanyols –que, per exemple, van deixar escrit
  que no era possible la dissolució del parlament. I actuacions com
  aquesta, era impensable que el PP pogués dur-les a la pràctica. Perquè
  són completament il·legals, però sobretot perquè tothom pensava que el
  PSOE no acceptaria una violació tan flagrant de la constitució i que
  Europa tampoc no s’hi avindria. Però resulta que va passar.

• I el dia de la proclamació de la independència, en vista de la nova
  situació creada per la violació flagrant de la constitució espanyola, el
  president Puigdemont va prendre una decisió. Que la nova república no
  naixeria de l’enfrontament armat entre les policies espanyola i catalana
  i que calia negociar. En aquest punt la consellera Ponsatí sí que ha
  fet una crítica raonable i molt interessant, quan s’ha demanat si
  l’estratègia negociadora del president era l’adequada. Però, en aquest
  cas, al final, no parlem sinó d’una decisió estratègica. Si el president
  hagués donat als Mossos l’ordre de defensar la població –cosa que
  estava preparada–, on seríem ara?

• Catalunya havia d’haver previst que Espanya fins i tot violaria
  greument la seua constitució i que el PSOE i la Unió Europea acceptarien
  i aplaudirien un fet tan greu i inaudit com aquest? De debò? És això
  que es retreu al govern català? Doncs si és això, té poc a veure amb el
  fet d’estar preparats o no i, diguem-ho clar, no és cap engany als
  electors. Si de cas, qui enganya és qui viola la constitució després de
  passar el dia dient que és intocable i que cal complir-la en tot moment i
  en tota circumstància.

3. La gran qüestió: però la República estava preparada o no?

És clar que sí. Si la Generalitat va retre l’administració va
ser únicament com a resposta a la violència de l’estat espanyol i per la
voluntat d’evitar problemes als funcionaris i perills a la població
civil. Però hauria funcionat la República si l’estat no hagués
reaccionat amb tanta violència? Sí. La hisenda estava preparada, la
diplomàcia estava preparada i els Mossos estaven preparats. Els Mossos,
com havien demostrat durant els atemptats gihadistes, podien tenir i
conservar el control del territori, i hi havia països disposats a
reconèixer el nou estat. Tan obvis i evidents que no cal ni esmentar-los
perquè fins i tot els antiindependentistes saben quins són.


Aquests que diuen que no s’havia preparat res amaguen fets tan
tangibles com el desplegament de la hisenda pròpia, completat –tot i que
avortat per mitjà d’una altra mesura il·legal: la intervenció dels
comptes bancaris de la Generalitat. El desplegament de la diplomàcia
catalana, per una altra banda, era tan evident i tan actiu que la
primera cosa que ha fet el govern espanyol només d’ocupar la Generalitat
és desmantellar Afers Exteriors. I, pel que fa a la capacitat dels
Mossos, insistesc a posar de referència tot allò que va passar arran de
l’atac gihadista i la crisi brutal que es va desencadenar amb el govern
espanyol per aquells fets. Poden dir què vulguen, però la feina havia
estat feta.


4. Una mica de perspectiva: qui ho diu que la República ha fracassat? Com continuarà viva després de les eleccions?

Imaginem-nos que els partits independentistes guanyen les
eleccions. Imaginem-nos que obtenen la majoria al parlament.
Imaginem-nos, posats a imaginar, que superen la barrera del 50% dels
vots. No és una perspectiva estranya ni tan difícil. Imaginem-nos que,
fet això, el parlament impulsa el procés constituent i comença a aplicar
la llei Aquestes darreres hores assistim a una enorme campanya de desprestigi de
l’independentisme, l’anomenada #MediaStorm, basada a afirmar que el
govern va enganyar la ciutadania quan li va dir que la independència era
possible. Agafant-se a frases descontextualitzades de polítics
sobiranistes, i manipulant-les, s’intenta crear la impressió que en
realitat el procés independentista ha estat una farsa i que no hi havia
res preparat. Això no és cert i només pretén alterar l’estat d’ànim dels
votants.

El fet és que estan preocupats pel que van
veure dissabte a Barcelona i temen que, malgrat l’enorme repressió
abocada contra Catalunya des del setembre, l’independentisme guanye les
eleccions encara per més marge que el 27-S. En aquestes circumstàncies
és de manual que si volen evitar-ho no en tenen prou, amb els seus vots.
Avui l’única manera d’aconseguir que no guanye l’independentisme és
rebaixant el nombre de votants sobiranistes –o bé a còpia
d’inhabilitacions i prohibicions, que és una cosa que no hauríem de
descartar, o bé a còpia d’erosionar el moviment. I per ací va tot això
que veiem i el que veurem més endavant. Clar i català: cerquen la manera
que us desencanteu i no aneu a votar perquè saben que si hi van tots
els independentistes, ells no hi tenen res a fer.