El jugador del Barça Leo Messi és l’artista del futbol; és el millor jugador que ha trepitjat mai la gespa d’un estadi, un talent natural irrepetible. Com a soci del Barça, porto gaudint de la seva màgia des que el vaig veure jugar per primera vegada en directe, ja fa molt de temps, quan era un esquitx de 15 anys. L’aura que desprenia em va captivar, vaig ser conscient que estava davant d’un geni tocat pels déus.
Vaig començar a anar al Camp Nou l’últim any d’en Kubala, vaig viure els anys de plom, la mestria d’en Cruyff, el gran Diego, l’espectacle d’en Ronaldinho… fins a arribar al millor Barça de la història: el de Laporta, Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta i Valdés.
Actualment tenim un dels millors equips d’Europa i, encara, el millor jugador, Messi. És probable que les informacions aparegudes aquests últims dies respecte a la clàusula de sortida de l’argentí en cas d’independència de Catalunya siguin certes.
Com a independentista i romàntic del futbol (l’assumpte dels salaris escandalosos dels futbolistes és motiu d’una altra carta) crec que, si ho assolim, les grans lligues europees, també l’espanyola, voldrien el Barça, amb Messi o sense; però, si no fos així, cap problema, primer és la llibertat i, després, el futbol. En una lliga catalana, no tinc cap dubte que seguiria anant a l’estadi a veure el meu Barça a la vegada que assaboriria per televisió les últimes jugades d’en Leo, allà on jugués, tot recordant aquell nen que em va meravellar ara fa 16 anys.
JOAN XURIACH
HGxI
Publicat a ara.cat
