Efectivament, senyora Arrimadas, l’independentisme “ha despertat la Catalunya silenciada i un nacionalisme cívic espanyol”. Un nacionalisme tan “cívic” que es va despertar de cop l’endemà mateix de les càrregues policials contra els ciutadans que es congregaven per votar. Simptomàtic que les (poques) banderes espanyoles que es veuen als balcons apareguessin per donar suport al “a por ellos”.
Aquest és el seu “nacionalisme cívic” que encoratja policies perquè agredeixin a cops de porra els mateixos conciutadans amb qui es comparteix el “bon dia” o la cua per comprar el pa. Vergonya! Ja ho hem vist com se les gasta el seu “nacionalisme cívic”, que legitima batudes nocturnes de policies nacionals de paisà a la caça d’independentistes i amb un Monarca Corrupte que abandera en nom de la Constitució l’ús de la força indiscriminada contra els catalans.
El que hem de reconèixer a l’independentisme és, precisament, que hagi descobert als ulls de tots el vertader i tenebrós rostre del nacionalisme espanyol.
Salvi Pardàs Sunyer
HGxInd
