Un lector de Vilaweb, en Ramon Vilardell, ha deixat avui un comentari a l’article doble “Cartes creuades” d’en Martxelo Otamendi i en Vicent Partal de cada diumenge. El trobo especialment interessant perquè sintetitza i desfà l’argument fal·laç de les majories/minories en democràcia.
El dret a decidir no té res a veure amb el joc de les majories. Es tracta d’un dret universal de les nacions. Una altra cosa és la implementació pràctica d’aquest dret dins del territori que l’invoca, mitjançant la celebració d’un referèndum, que, aquí sí, s’ha de resoldre pel 50% + 1 dels vots emesos.
Us deixo aquí el comentari:
David Calabuig
HGxInd
“La Margarita Robles no pot anar més enllà dels seus gens espanyols, que la porten a sacralitzar la Constitució i a llançar un anatema contra els que creguin que hi ha vida més enllà d’aquesta. Com es pot conciliar una pretesa tolerància (“dentro de la Constitución, todo”), amb l’amenaça (no d’excloure: ja ens agradaria!) d’imposar la Constitució “manu militari” a aquells que no creguin en aquest marc mental? Què és aquest invent aberrant de diàleg sota l’amenaça de la baioneta, aquest dogmatisme “dialogant”, aquesta imposició “democràtica”? On s’és vist una monstruositat del gènere?”
“Aquesta gent no ha entès res, ni de la democràcia ni del raonar.”
“La lògica que subjau al “raonament” espanyolista és perversament simple: ‘aquí estàs obligat a jugar amb les regles que decidim nosaltres, i punt. Som majoria i gràcies a ser majoria decidim que tu no ets un poble diferent, sinó una part, minoritària, de l’únic poble que som tots, i com a minoria que ets, has d’acatar el que decideixi la majoria’.”
“L’operació és hàbil, no es pot negar: VESTEIXEN DE MINORIA EL QUE EN REALITAT ÉS UNA DIFERÈNCIA NACIONAL, cosa que els permet servir-se de la democràcia, sistema en què la majoria mana sobre la minoria, per subjectar i sotmetre el nostre poble, tot donant una aparença de legitimitat a l’opressió efectiva que practiquen.”
Ramon Vilardell
