“Volem acabar com el 15-M els independentistes?” és el títol l’editorial que escrivia Vicent Partal el dia 23.09.2018, i sobre el qual avui hi reflexiona en David:
Quin és l’objectiu últim d’un partit polític?
Serveix un partit polític “professional” per impulsar una revolució?
Després del què ens han demostrat, abans i després de l’1 d’octubre del 2017, encara estem disposats a fer-los confiança?
Ens hem de resignar i anar-los votant, castigant-los, com a molt, passant el vot d’uns als altres amb la creença que la pèrdua de quota els farà canviar i ens faran cas?
Ni empresonats, perseguits i exiliats són capaços de superar les diferències, desconfiances i rancúnies entre ells, i anar tots junts, junts amb el poble, amb nosaltres. No els jutjo, ans al contrari, els respecto i vull la seva llibertat.
Tanmateix, la seva condició de víctimes no els eximeix de retre’ns comptes ni de saber estar a l’altura que les circumstàncies requereixen. Em sap molt de greu, però ja no crec en ells. Només ens aporten divisió, desmotivació i pèrdua de la il·lusió. Es pot guanyar o es pot perdre, però s’ha de lluitar, s’ha d’intentar. El nostre temps no és il·limitat, les finestres d’oportunitat s’han de crear i després aprofitar-les. Érem molts els qui estàvem disposats a tot, però no ens van deixar ni intentar-ho.
Arribats a aquest punt, què farem? Ho seguirem deixant tot en mans d’ells?
Som capaços de mobilitzar a un milió de ciutadans i no ens atrevim a fer el pas?
Ens cal un nou partit, que no tingui cap vincle amb la vella política ni amb l’autonomisme. Un partit amb un únic objectiu: crear una nova finestra d’oportunitat per a portar-nos a un punt de ruptura amb aquesta estructura anomenada “España”.
Nova gent, noves idees, saba nova i, sobretot, noves il·lusions!
David Calabuig
HGxInd
