Les esquerres tradicionals, no recolzen l’independentisme per motius electoralistes, no ideològics.
La ideologia no guia les tries electorals dels votants. Hem vist que en eleccions successives, els votants d’un mateix districte Barceloní passaven de votar En Comú Podem a votar Ciutadans dues formacions que es troben a extrems oposats de les opcions polítiques del país. Hi ha qui vota tenint en compte millores socials que consideren necessàries però altres només es refien d’uns eslògans fets amb més o menys gracia o fins i tot es guien per l’aparent simpatia o l’aspecte físic dels candidats. Ben frívol tot plegat.
Vivim en un país amb molt poca cultura política i no s’ha fet res per solucionar aquest dèficit, no s’ha portat a terme cap debat generalitzat sobre els principals problemes que té Espanya, s’han amagat els conflictes sota un triomfalisme que no té cap base real i s’ha actuat de manera irresponsable atiant l’odi contra l’independentisme, amb mentides, manipulant la premsa i amagant la realitat de Catalunya a tot el territori espanyol.
En aquests moments els partits d’esquerres no s’atreveixen a defensar el dret a decidir per por, perquè pensen que fent-ho perdrien vots i és ben possible que passés això. Però no s’adonen que el que està passant ara és que la seva actitud els condemna a la més absoluta irrellevància; no hi són quan haurien de mostrar una postura clara i conseqüent davant el principal problema que té Espanya i deixen que l’alternativa a l’independentisme sigui l’extrema dreta.
A la manifestació de Madrid es van veure dues coses. Una que els únics que es mostraven contraris a l’autodeterminació cantaven el “Cara al sol”. No hi ha res més, ni alternatives raonades i serioses , ni discussió, ni debat. Confrontació estèril per una banda i absentisme vergonyant per una altra.
També va quedar clar que, encara que incipient, està apareixent una nova esquerra a Espanya, una nova esquerra que, quan creixi, haurà de portar a terme els canvis que no es van fer amb la transició.
